Sempre que s'inicia alguna cosa nova hi ha aquell cuquet a la panxa que indica nervis, el voler fer-ho bé, la por al desconegut...i és curiós que tot i estar en un lloc conegut, amb gent que et dona suport i sabent que tindràs un ajut incondicional, aquesta por, encara que sigui interior, continua allí, esperant que la cosa comenci per tal de poder-te relaxar.
Per tant després la meva primera entrada exposant el meu treball etnografic i com ho volia portar a terme, inicio la meva observació.
Aquesta observació va dirigida als nens que jugen en la categoria d'aleví masculi, per tant son nanos que tenen once i dotze anys i estan en la seva última etapa de l'educació primària. En la meva observació tinc molt clar que és allò que vull observar, tot i que no sé quines situacions m'ajudaran a fer-ho.
Per tal de situar al lector en l'observació cal tenir en compte que hi ha vuit competències bàsiques en el currículum d'Eduació primària: 1-comunicació linguística i audivisual. 2-artística i cultural. 3- tractament de la informació i competència digital. 4- matemàtica. 5-aprendre a aprendre. 6- autonomia i iniciativa personal.7- coneixement i interacció amb el mòn físic. 8- social i ciutadania. Per tal de saber-nos desenvolupar i ser un component més dins de la societat s'utilitzen totes aquestes competències.
20 d'octubre
Em sorpren el silenci a l'entrar al pavelló. Hi ha 11 nens, 1 nena i l'entrenador, que en aquests moments parla amb ells. Em sec a les grades i m'encaro a mirar que veig en aquell entrenament, amb la ment en blanc, sense saber que trobaré. Avui estaré a una certa distància tot i que els nens de l'escola del poble em coneixen i miren d'esbrinar que faig allí, en un lloc que no em pertoca, per a ells és nou. N'hi ha que son més extrovertits i s'atreveixen a preguntar-ho, tot i que crec que la meva presència no variarà el rumb normal de l'activitat.
L'entrenament físic és el que realment esperen, tots volen xutar, jugar. Hi ha més complicitat segons amb quins nens, tot i que tots participen en el joc. M'adono que segueixen les ordres de l'entrenador sense remugar gens, cosa que per exemple a vegades no s'aconsegueix a l'escola, també observo que aquests nens reben dos tipus d'ordres, les verbals i les gestuals. Ja cap al final de l'entrenament puc comprovar la confiança que l'entrenador tramet, aquests nens preguntin i resolen dubtes entre tots, per tant, reben en aquesta activitat una pedagogia participativa.
25 d'octubre
Els nens encara no han arribat i els espero a la banqueta. S'obre la porta i veig que els que van entrant van a mirar al taulell d'anuncis. Pregunto al director, quasi que sempre hi és, i em diu que en aquest taulell hi penjen les classificacions, les convocatòries i les normes de funcionament. Hi ha tensió entre ells. Discuteixen i veig que estan comptant amb els dits, no entenc que passa, m'apropo per entendre aquell aldarull, compten els gols que han fet ells fins ara, puc comprovar que ho tenen tot controlat, inclús tenen en compte quins nens ha fet aquests gols.
L'entrenador els fa un crit, i tots encara discutint, entren al vestuari. Van arriban la resta que és dirigeixen també cap al vestuari. Al sortir encara tenen la discusió dels gols. L'entrenador amb una ordre seca i contundent els fa fer silenci, alhora que treu una pissarra petita en la qual comença a fer punts. Els nens interpreten allò que per a mi no té cap sentit, per tant els nens interpreten uns signes, tenen un altre tipus de comunicació a banda de la verbal, l'escrita i la gestual, també fan servir la interpretació de signes. La pilota és un punt ple i una mica gran, els jugadors del seu equip són un punt més petit, l'equip contrari són creus, els punts suspensius és el moviment de la pilota..., a partir d'aquí l'entrenador comenta jugades i estratègies.
Fan un patidet entre ells posant en pràctica allò que l'entrenador els acaba d'explicar. Es comuniquen amb senyals, aixequen el braç, demanen la pilota. Hi ha molta interacció i alhora cooperació.
En acabar el partit fan els estiraments i tots s'encaren cap al vestuari. Al cap d'una estoneta surten canviats, sense suor. Se sent una barreja d'olors agradables. Em passa pel cap que aquests nens estan aprenent una cosa molt important, el tenir cura personal i adquirir autonomia respecte a la seva higiene.
Es tornen a reunir tots al costat de la banqueta i comenten el resultat del partit que van guanyar 5-1. L'entrenador els diu que va ser un partit net, emocionant i amb clara dominació per part d'ells. Les cares dels nens reflexen felicitat, tots estan contents, somriuen i es miren els uns als altres amb complicitat. Al sentir "som un gran equip", en dona la sensació que tots tenen els mateixos sentiments, l'alegria de compartir el guany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada