27 octubre

Faig tard. Al entrar tots són a la pista. L'entrenador m'aixeca la mà. Arribo a la banqueta.

Avui faran un partidet, és a dir l'entrenador dividirà tot l'equip en dos i jugaran. Em pregunto si hi haurà rivalitat per veure qui guanya. A la banqueta quedem l'entrenador i jo, moment per preguntar i parlar de l'equip.

Jo li pregunto : 

-"Quan fas els dos equips del mateix equip, he vist que no protesten. Jo he pogut observar a l'escola que quan formen ells equips, son un pèl cruels els líders dels dos equips, perquè sempre hi ha un líder. Van triant els nens que volen al seu equip, i sempre n'hi ha que no son triats per cap, i queden pel final, creant en aquell nen una mica, de no sé com anomenar-lo, potser decepció?".

La contesta d'aquest és:

-" Aquí hi ha molta feina darrera del que és veu en cada entrenament o en cada partit. Les persones que anem davant d'aquesta activitat analitzem com es produeixen els rols de l'equip. Després  mirem de conservar-los o adaptar-los a llocs propers a la seva manera de ser per tal de que el nen se senti el màxim de còmode, per exemple si un nen no és ràpid, no té velocitat, és pot serntir malament fent de devanter, ja que se li demanarà aquesta rapidesa per tal d'arribar a la porteria contraria i fer gols, però pot ser un esplèndit defensa. Hi ha una regla sagrada en l'associació, el vetllar perquè tothom se senti integrat afavorint les relacions socials, alhora que el missatge que cal que els nens retinguin és el  tenir cura dels companys, no fer allò que a nosaltres no ens agradaria que ens fessin". 

En la manera de joc que veig avui puc observar que aprenen entre ells, és a dir que a través d'iguals també aprenen. Es fixen com juguen els seus mateixos companys. Es bonic poder veure aquesta harmonia entre els nens, una harmonia social, d'autoestima, de sentir-se dins d'una activitat que els uneix al món d'una manera lúdica i passant-s'ho bé.